Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Dalmau de Palou
Història
Cavaller, senyor del castell de Milany.
Sembla ésser un net de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas El 1280 comprà a la seva cosina Sibilla de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis 1283-1316 El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…
Pere de Fenollet i d’Urtx
Història
Primer vescomte d’Illa (Pere VI de Fenollet).
Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…
Castell de Tornabous
Art romànic
El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa Marquesa de…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un llinatge…
la Reconquesta

Mapa de la Reconquesta
© fototeca.cat
Història
Nom donat a la conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al començament del s VIII.
Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan s XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del s IX, en temps d’Alfons II…
Sant Martí d’Aguilaniu (Graus)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí, conjuntament amb els vestigis de l’antic castell, és situada a la part més alta del poble d’Aguilaniu, dit popularment Aguinaliu, encimbellat a la solana d’un esperó de la serra de la Corrodella Mapa 31-12 288 Situació 31TBG800642 S’arriba a Aguilaniu per un brancal indicat de la carretera N-123 de Benavarri a Graus, a mà esquerra JBP Història La primera notícia de l’indret d’Aguilaniu fa referència al seu castell kastro Aquilanido , el qual és doimi cumentat ja l’any 987 es tractava d’una fortificació emplaçada a la frontera musulmana dependent del…
Castell de Granyanella
Art romànic
El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…