Resultats de la cerca

L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…

Entre aquestes operacions hi ha les de premsatge , assecatge, estiratge , rebaixatge , estovament , desflorament , raspament o esmerilament , dividit o divisió , descoloració, readobatge , etc, i les operacions finals de batanatge , cilindratge , allisatge , planxatge, brunyiment o abrillantament , esmerilament, granejament, gravat , apelfatge , aplicació de recobriments vernissos i aprests i impermeabilització En un sentit restringit i més propi, només les esmentades operacions finals, fetes a l’assaonador, que afecten, sobretot, o bé l’aparença externa o bé alguna qualitat…

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els…

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…

Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l’assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al segle XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al segle XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I segle XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units…

Sucessos por días de la guerra de Rossellon, por Vicente de San Raymundo , 1639-40 AF/AHC - RMr Un dels llegats culturals que més crida l’atenció dels Països Catalans moderns és l’ampli cos d’escrits autobiogràfics o semiautobiogràfics dels seus habitants Dietaris, llibres de comptes, memòries, cròniques, llibres de família, tots aquests escrits s’han pogut trobar amb gran abundància De fet, les úniques formes d’escrits personals que es conrearen amb gran assiduïtat arreu de la Península Ibèrica van ser les autobiografies espirituals i la ficció autobiogràfica especialment les novelles de…

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…