Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Abū Nidāl
Política
Terrorista palestí, de nom real Sabri El-Banna.
Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió…
canador
Història
Menestral que amidava teixits de llana.
L’ofici es trobava en litigi entre els paraires, que se l’atribuïren per les ordinacions de draperia del 1599, i els abaixadors, que no el recuperaren fins a la fi del s XVIII
Resistència Catalana d’Alliberament Nacional
Partit polític
Grup independentista i socialista fundat al juny de 1979, arran d’una escissió del Partido Comunista de España (Internacional) motivada per la posició d’aquest davant la qüestió nacional.
Estigué vinculat als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans Se li atribuïren diverses accions terroristes i alguns membres foren detinguts entre els quals Jordi Cano, Guillem Joan, Llorenç Triviño i M del Carme Marí
Tomàs Mut
Literatura catalana
Glosador.
No identificat amb seguretat, passa per ser autor de nombroses composicions poètiques de caràcter popular, inèdites, i cinc edicions vuitcentistes i Joaquim M Bover li atribuïren l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó 1846 del glosador setcentista Rafael Sastre del Puigderròs
,
hammudita
Història
Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.
Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura
Escriptor popular.
És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona als s XVIII i XIX, obra que alguns atribuïren a Francesc Mulet Escriví altres colloquis Josep Patricio Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un sainet La novela de Cañorra i la relació Baltasariyo er gitano
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
quiromància
Esoterisme
Art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.
Estretament vinculada a l'astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus Entre els grecs, alguns filòsofs, entre ells Aristòtil, li atribuïren caràcter diví Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà Així la mà conté en si tots els signes i trets característics de la persona, alhora que és considerada com un microcosmos, imatge completa de tot l’univers
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
Convent de la Mercè (Girona)
Art romànic
Just fundat l’orde de la Mercè i abans d’obtenir l’aprovació canònica del papa, s’obrí el convent de Girona vers el 1222 Ferrer Portel i la seva muller Escalona feren donació dels seus béns a fi d’afavorir l’erecció de la casa dels mercedaris Des del primer moment, foren diverses les donacions que s’atribuïren al nou establiment Guillem de Bas donà una mitgera de blat anual També Pere de Roca donà cabals per a la redempció de captius a mans d’Arnau d’Hostoles, prior a Girona del convent de la Mercè
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina