Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Pere Bell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…
Mas-Felip Delavoët
Literatura
Poeta occità.
Es donà a conèixer amb Quatre canticas per l’Age d’aur 1950 Publicà una dotzena de reculls Poëma per Eva 1953, Istòria dau Rei mòrt qu'anava a la descisa 1961 i Camin de la Crotz 1966, entre d’altres N'aparegueren dos volums d’una trilogia Poëmes I i II , 1972 La seva poesia, plena d’imatges sumptuoses, recorda Saint-John Perse De temàtica deslligada de la vida moderna, la sensibilitat i l’erotisme de la seva poesia són, però, ben actuals És autor d’obres de teatre com Tristet-la-Rosa 1956, i d’un ballet, Lo còr d’amor amorosit 1968
Corneliu Leu
Literatura
Escriptor romanès.
Dedicat professionalment a la ràdio i a la televisió, participà com a productor i realitzador en les primeres etapes de la televisió a Romania 1957 Iniciat com a escriptor el 1948 en revistes literàries, de la seva obra cal destacar les novelles Ochiu dracului ‘L’ull del diable’, 1956, Vîrsta de aur ‘Edat d’or’, 1958, Viaţa particulară a lui Constant Hagiu ‘La vida particular de Constant Hagiu’, 1967 i Plîngerea lui Dracula ‘La queixa de Dràcula’, 1977, i també la novella curta Dreptul la dragoste ‘El dret a l’amor’, 1968 i les obres de teatre Femeia fericită ‘La dona feliç’,…
Arnaut Daniel
Literatura
Trobador provençal.
Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Història
Historiografia catalana
Funcionari reial i traductor.
Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat…
, ,
literatura hindi
Literatura
Literatura en llengua hindi.
El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom assisteix a…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Canejan

Vista del poble de Canejan, enlairat damunt la vall de Toran (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
La il·lustració i l’enquadernació del llibre manuscrit
Art gòtic
La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre…