Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és…
autogestionar
Practicar l’autogestió (en una empresa, una fàbrica, etc).
Confederació General de Treballadors
Organització anarcosindicalista creada el 1989, com a conseqüència de la sentència que limità l’ús de la sigla CNT.
Els seus principis fonamentals són l’acció directa i l’autogestió A Catalunya s’ha convertit en la quarta força sindical, amb l’1,89% dels representants des del 1996
Grupos de Acción Carlista
Partit polític
Agrupació política de caràcter secret, nascuda el 1964 dins l’Agrupación de Estudiantes Tradicionalistas, que optà per la lluita armada per tal d’enderrocar la dictadura franquista.
Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli…
Confédération Française Démocratique du Travail
Organització sindical francesa sorgida el 1964 d’un congrés extraordinari de la Confédération Française des Travailleurs Chrétiens.
No confessional i més a l’esquerra que la darrera, fins als fets de Maig del 1968 fets de Maig féu costat a la Confédération Générale du Travail El 1970 assumí la lluita de classes i l’autogestió i, posteriorment, ha tendit a convertir-se en la central sindical del partit socialista A la dècada dels anys noranta moderà considerablement les seves posicions més esquerranes, i en el 44 congrés celebrat a Lilla 1998 es declarà partidària de l’adaptació, la negociació, la lluita contra l’exclusió i d’una mundialització solidària És integrada a la Confederació Europea de Sindicats
psicologia comunitària
Psicologia
Camp d’estudi de la relació entre sistemes socials entesos com a comunitats i el comportament humà i la seva aplicació en la prevenció dels problemes psicosocials i el desenvolupament humà integral.
Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…
Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Política
Partit polític del Principat creat el 1976 com a culminació d’un ampli procés unitari iniciat el mateix any entre Convergència Socialista de Catalunya
, Grup d’Independents pel Socialisme, Partit Popular de Catalunya
(J. Colomines), un sector del POUM (E. Adroher) i persones procedents d’ERC (J. Andreu i Abelló), del PSC-R i del PSUC (de la línia de J. Comorera).
Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives…
Albert Pérez i Baró
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i sindicalista.
Format a l’Escola del Treball i altres centres com a comptable, s’afilià a les Joventuts Socialistes del PSOE i milità des de la joventut al Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional del Treball Decantat cap al comunisme, el 1920 participà en la fundació del Partido Comunista de España a Barcelona, i en fou militant fins el 1926 Empresonat tres anys per la Dictadura de Primo de Rivera, estigué molt vinculat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i collaborà en la premsa republicana, sobretot a Solidaridad Obrera i a El Diluvio Durant la Segona República, davant l’escissió cenetista 1931-32…
, ,
Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes en Tercios de Requetés
Partit polític
Agrupació política d’antics membres dels Terços de Requetès que havien participat en la Guerra Civil de 1936-1939.
Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra…
Partido Español Nacional Socialista
Partit polític
Partit neonazi clandestí creat a Barcelona el 1968 per Fernando Poveda, a qui posteriorment succeïren en la direcció del grup Enrique Molina i Ernesto Milá.
Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot…