Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Uns 600 juristes avalen la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya
Es presenta al Collegi d’Advocats de Barcelona un manifest signat per uns 600 juristes que sosté que un referèndum pactat és legítim, legal i possible dins la Constitució espanyola El document, impulsat pel Collectiu Praga de professionals del dret, també diu que la negativa de l’Estat espanyol a pactar la consulta legitima altres vies, una referència implícita al referèndum unilateral A l’acte, hi assisteixen, entre d’altres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i polítics del…
Erdoğan guanya les eleccions presidencials de Turquia
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan , guanya les eleccions presidencials per una àmplia majoria 53%, cosa que li permet confirmar el càrrec sense una segona volta El mateix dia se celebren les eleccions legislatives, en les quals el seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament obté majoria a la cambra Aquests resultats avalen la reforma constitucional aprovada l'any anterior en referèndum que augmenta els poders de la presidència en detriment dels del parlament Malgrat l'alta participació superior al 85% l'OSCE denuncia irregularitats
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment incomplet 194 m, 7,4…
subscripció
Diplomàtica i altres branques
Signatura autògrafa al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen (autors, confirmants, testimonis, notaris, etc).
A l’alta edat mitjana hom la substituïa normalment per una creu o un altre signe anteposat als noms que inscrivia el notari signatura
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Dignatari i poeta.
Vida i obra Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-76 en lluita contra Carles VIIIde França tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França, tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I pel…
Josep Teixidor i Barceló
Música
Compositor, organista i musicòleg català.
Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el vicemagisteri de capella de la…
Francesc Ribalta
Pintura
Pintor.
El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…
Linx nòrdic i linx ibèric
El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és molt estrany a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina