Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bignoniàcies
Botànica
Família de personades integrada per un centenar de gèneres que apleguen més de 700 espècies de plantes generalment llenyoses (arbres, arbusts, lianes, rarament herbes) de distribució tropical, centrades especialment a l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea
personades
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles sovint simples, de flors zigomorfes o actinomorfes, generalment hermafrodites, d’ovari súper bicarpel·lar i de fruits polisperms en càpsula o en baia.
Consta de les següents famílies principals acantàcies, bignoniàcies, escrofulariàcies, gesneriàcies, orobancàcies, pedaliàcies, plantaginàcies i solanàcies
bignònia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.
En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corolla més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…
ipé
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l’Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d’alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.
És apreciat per la seva fusta
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…