Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
brostejar
D’un munt o conjunt de coses, escollir les millors; escollir la part millor d’una cosa.
brostejar
Menjar (un mol·lusc, un turbel·lari, etc) arrencant l’aliment d’un substrat.
brostejar
Menjar-se el bestiar (la brosta) arrencant-la amb les dents.
calicotèrids
Mastologia
Família de mamífers perissodàctils fòssils que inclou el macroteri.
Inclou la família Eomoropidae dels anciclòpodes de tipus arcaic de l’Eocè superior i la família Chalicotheriidae , pertanyent al gènere Chalicotherium , trobat al Miocè mitjà de Sant Quirze Aquest gènere presentava una forma anatòmica particular, amb trets dels perissodàctils i els rinoceronts Les extremitats anteriors, proveïdes d’urpes en lloc de peülles, eren molt més llargues que les posteriors Probablement utilitzaven aquesta adaptació per a brostejar pels arbres i arbusts
prosobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns.
Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les sabanes
Collir sense plantar Al llarg dels segles, els caçadors i recollectors de les sabanes han protegit les espècies arbustives i arbòries que donen fruits, llavors, arrels, escorces comestibles o bé que tenen un ús medicinal Per això, a les sabanes hi ha un nombre elevat d’espècies amb un valor econòmic potencial, l’ús de les quals és conegut pels habitants ancestrals d’aquestes regions Malauradament, aquests coneixements tradicionals s’estan perdent a mesura que desapareixen els pobles caçadors i recollectors i les cultures tradicionals Tanmateix, es fan esforços per recuperar-los i utilitzar…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…
Els nematodes
Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…