Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
Peter Denham Smithson
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Estudià arquitectura a la Universitat de Durham Ell i la seva muller, Alison Margaret Smithson Sheffield 1928 - Londres 1993, protagonitzaren l’anomenat brutalisme , representat sobretot per llur primer edifici, l’escola de Hunstanton, prop de Norfolk 1949-54 L’any 1955 publicaren el Manifest del nou brutalisme , i l’any següent presentaren un prototip de “casa del futur” Plastic House El projecte Hauptstadt Berlin 1958 insisteix en la idea, present en el projecte Golden Lane 1952, d’un moviment de transeünts en un segon pis L’edifici de l’Economist, a Londres 1964…
Vittoriano Viganò
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric italià.
Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
Arquitectura 2013
Arquitectura
Àsia Unstudio va presentar la Torre Ardmore, un gratacel d’apartaments de luxe que s’estructura com una columna vertebral amb una façana articulada en diferents textures orgàniques d’obertures horitzontals i verticals © UN studio / Iwan Baan A Singapur, l’arquitecte holandès Ben van Berkel Unstudio va acabar un espectacular gratacel d’habitatges de luxe de 36 plantes d’alçària L’expressionista Torre Ardmore té la forma d’una gran columna vertebral dins la qual s’integra el paisatge del Sud-est asiàtic, que segueix diferents estratègies compositives l’articulació de la façana, que crea…
Arquitectura 2019
Arquitectura
Àsia Temple catòlic del barri de New Bund, a Pudong Xina, obra de l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz © Abalos+Sentkiewicz AS+ Al nou barri de New Bund, de Pudong, al sud de Xangai, l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz va inaugurar un temple catòlic L’edifici, distingit amb el premi FAD internacional del 2019, que es troba en un solar difícil sobre les infraestructures del metro, estén el seu cos longitudinal com a porta d’entrada al parc lineal del riu Huangpu i crea un espai de confluència urbana i un mirador vers l’entorn A Pequín es van acabar dues obres de la desapareguda arquitecta…
Tipus i evolució de les cases urbanes
Art gòtic
Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…
Antoni Gaudí, geni del modernisme
Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…