Resultats de la cerca

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo

Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters cúfics…

És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments…

Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del s XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una…

Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…

Fragment de teixit del segle XI conservat al Museo Arqueológico Provincial de Huesca Museo Arqueológico Provincial de Huesca La troballa sorprenent d’aquest teixit 1978 * fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II 976-1013, la semblança tècnica i ornamental del qual és evident És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat La resta dels rombes…

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…

El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…

Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…