Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre…
jaguar

Jaguar
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que ateny fins a 2 m de longitud, amb la cua de 90 cm, uns 80 cm d’altura a la creu i fins a uns 130 kg de pes.
El seu cos és àgil, i el pelatge, curt i de color falb, és típicament tacat, amb les taques disposades en forma de cercles entorn d’un centre més clar a l’esquena, als flancs i a les potes les taques tenen la forma de grans anells, a l’interior dels quals hi ha taques negres Hi ha individus completament negres Habita a Amèrica, tant en selves com a les zones de brolles i fins i tot àrides, però llur nombre ha minvat molt Es nodreix de grossos rosegadors, de caimans, de tortugues i d’animals domèstics
regne neotropical
Biologia
Regne biogeogràfic que inclou les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica.
La vegetació és constituïda bàsicament per pluviïsilves equatorials i per formacions xeròfiles tropicals La selva equatorial, d’una gran riquesa florística i estructural, ocupa grans extensions, sobretot a l’Amazònia Les formacions xeròfiles, que reben noms peculiars a cada país campo, caatinga, monte, espinal, pampa , etc, són molt variades i comprenen boscs clars, sabanes, matolls i formacions estepàries També hi ha zones de desert, amb una vegetació pobra i especialment adaptada A les contrades andines hi ha comunitats arbustives i herbàcies de caràcter xeròfil fred páramo i puna…
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i lents El…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
La vida als rius i les selves inundades
La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
Les sabanes del món en règim de protecció
A diferència del que passa a les selves tropicals plujoses, les sabanes no acostumen a destacar per la seva alta diversitat biològica en canvi, són conegudes per la facilitat amb què s’hi poden veure espècies animals, cosa molt més dificultosa en aquelles En una selva on visquin més d’un miler d’espècies d’ocells, sort tindrà l’observador que en vegi més d’un centenar en una sortida matinal Aquest no és el cas de les sabanes Hom pot veure un bon nombre i varietat de grans mamífers a les sabanes herboses i llenyoses africanes, hi ha excellents possibilitats d’observar ocells a les sabanes…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…