Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ostiac
Etnologia
Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria, a la regió compresa a ambdues vores de l’Obi, a l’okrug nacional dels khantis i dels mansis (ells a si mateixos es diuen khantis).
Són baixos 1,56 m de mitjana, rabassuts, de pell d’un color blanc groguenc, de cararodona i ulls oblics sense plec mongol tenen els cabells negres i ondulats Llur cultura és bastant primitiva viuen de la ramaderia de bens, la caça i la pesca Actualment, sota la influència russa, el procés d’incorporació a la cultura occidental és força ràpid
síndrome de Down

Cariotip d’una dona amb síndrome de Down
© fototeca.cat
Patologia humana
Aberració cromosòmica consistent en la trisomia del cromosoma 21 i les seves manifestacions en les persones afectades.
Els afectats per la síndrome de Down presenten un aspecte general i, sobretot, uns trets facials, característics cararodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant Entre les anomalies físiques a les quals sol anar associada hi ha malformacions dels aparells cardiocirculatori, digestiu, renal i genital la discapacitat mental, que pot variar de moderada a profunda, sempre es manifesta No existeix cap tractament etiològic eficaç hi ha casos, però, en què hom pot corregir quirúrgicament algunes de les malformacions congènites L’educació especialitzada en…
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cararodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans,…
Parmènides: la natura de l'univers
Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser u, invariable, immòbil i etern si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror que identifica amb el foc i la foscor que identifica amb l’absència de claror, definiria els objectes del món sensible Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès, sobretot en els…
negrítid | negrítida
Antropologia
Individu de la raça del tronc melanoderm, braquicèfala, amb el cabell cresp, la cara rodona a penes prògnata, el nas camús i els llavis força grossos o molt.
Els negrítids són d’escassa estatura i representen un residu racial molt antic De vegades hom els relaciona amb els pigmeus africans, però, excepte en l’estatura, hi tenen molt poques semblances Són tres grups principals els negrítids de les illes Andamān andamanès els tipus més purs de la raça, els semang i els que ocupen les muntanyes de Filipines, essencialment el centre de Luzón
aotus
Zoologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, molt semblants als titís, d’uns 30 cm de llargada, amb el pelatge espès, de colors bruns o daurats, la cua llarga, la cara rodona i els ulls molt grossos.
Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…
Santa Maria de la Roqueta de Fiol (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Santa Maria de la Roqueta de Fiol, bell exemplar del romànic tardà, capçat a llevant, exteriorment, per un absis poligonal ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell alterós, prop del qual, al capcer del turó, hi ha les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF736989 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de la Roqueta Inicialment no tingué funcions parroquials, que sembla que eren exercides per l’església del castell, si bé després, en un cert moment, les assumí, per perdre-les més tard i passar a ser sufragània de la…
Santa Maria de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins Long 1°56’12” - Lat 41°53’40” Vista exterior de l’església des del costat sudoriental Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat F Junyent-A Mazcuñan Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que mena a…
Santa Maria del Camí (la Garriga)
Art romànic
Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…