Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
saragatona
Farmàcia
Llavor de l’herba pucera (Plantago afra) i d’altres espècies de Plantago
.
Té uns 3 mm de llarg per 1-1,5 mm d’ample i és de color bru fosc És anomenada també llavor de puça Conté una gran quantitat de mucílag, un glucòsid i carbohidrats És emprada com a laxant suau
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni , carbohidrats o glúcids són compostos químics orgànics formats per una successió d’àtoms de carboni enllaçats entre ells, alhora que cada un també està unit generalment a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen Els termes hidrats de carboni i carbohidrats fan referència, precisament, al fet que cada un dels àtoms de carboni que els formen està enllaçat a dos àtoms d’hidrogen i a un d’oxigen, és a dir, la mateixa proporció d’aquests elements que conté cada molècula d’aigua El terme glúcids, que deriva del mot grec antic glýcos o dolçor, fa…
àcid butíric
Química
Cadascun dels dos àcids carboxílics saturats de quatre àtoms de carboni i de fórmula empírica C3H7COOH.
El de cadena carbonada lineal és l’àcid butanoic o n -butíric, i el de cadena ramificada és l’àcid metilpropiònic o isobutíric L’àcid n -butíric és un líquid oliós amb olor d’oli ranci, present en la mantega, obtingut per fermentació dels carbohidrats o per oxidació del butiraldehid És emprat en la síntesi dels seus èsters, alguns dels quals són útils en perfumeria i en les indústries farmacèutica i alimentària
dímer
Bioquímica
En bioquímica de proteïnes, complex macromolecular format per dues macromolècules, els monòmers, que defineixen l’estructura de la proteïna.
La majoria de les vegades la unió entre monòmers és de tipus no covalent exceptuant els casos en què es formen ponts disulfur entre ells Un homodímer consta de dos monòmers idèntics units per mitjà del procés d’homodimerització, mentre que un heterodímer està format per dos monòmers diferents units per mitjà del procés d’heterodimerització En el cas dels carbohidrats també es denominen dímers els disacàrids formats per monosacàrids idèntics o diferents
biologia sintètica
Biologia
Branca de la biologia que té per objectiu dissenyar i construir nous components, aparells, sistemes i circuits biològics, i també redissenyar i reprogramar els naturals i combinar-los amb altres de sintètics per a obtenir algun benefici específic.
Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories
enterotip
Biologia
Classificació d’organismes vius basada en l’ecosistema bacteriològic del microbioma intestinal humà.
En humans s’han identificat tres enterotips característics diferents amb rellevància metabòlica L’enterotip 1 presenta més abundància de bacteris dels gèneres Bacteroides i Parabacteroides, i es caracteritza per aprofitar millor l’energia dels carbohidrats ingerits mitjançant processos de fermentació i per produir una quantitat més elevada de vitamines B7 biotina, B2 riboflavina i C àcid ascòrbic L’enterotip 2 presenta més abundància de Prevotella i Desulfovibrio, els quals actuen sinèrgicament per degradar glicoproteïnes de la mucosa intestinal i produeixen més vitamina B1…
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i,…
dieta equilibrada
Alimentació
Patró alimentari que inclou la major varietat possible d’aliments amb característiques nutricionals diferents.
Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats…
Metabolisme dels pròtids
Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids orgànics Totes les…
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al…