Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
Societat industrial constituïda a Madrid el 1897.
El seu domicili actual és a Barcelona Produeix ferroaliatges i gasos industrials —oxigen, nitrogen i acetilè, principalment— Té fàbriques a Galícia, sobretot per als ferroaliatges, al País Basc i a Andalusia A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci Té diverses participacions en empreses entre les quals destaquen Hidro Nitro Española 23%, Gromina Industrial 56%, Autógena Martínez 31% i Duffour et Igon 15% a França
La Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs…
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara,…
malaltia de Krupp
Tecnologia
Disminució de la tenacitat de l’acer al Mn, al Cr i al Ni, que apareix quan, després del revingut, hom el manté durant un cert temps a la temperatura de 450-550°C.
És deguda a la precipitació de carburs en els límits de gra, els quals carburs disminueixen la cohesió entre els grans
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua,…
ferrocrom
Tecnologia
Aliatge de ferro i crom (60 a 75% de Cr) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
Hom l’obté en el forn elèctric a partir de mena de Cr, carbó de coc i quars Emprat en petits percentatges, forma carburs i millora les propietats de la ferrita
silicur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell.
Responen a la fórmula general M 4 n Si n Hom els obté per reacció de la sílice escalfada al roig amb l’element metàllic corresponent Presenten notables similituds amb els carburs i gaudeixen d’estructures semimetàlliques Són molt durs i refractaris
filera
Tecnologia
Peça bàsica de qualsevol sistema de conformació de metalls o plàstics per deformació (extrusió, estiratge o trefilatge).
És constituïda per un material de gran duresa i resistència al desgast diamant, cermet, carburs metàllics sinteritzats, etc amb un forat al centre per on hom fa passar de manera forçada el material que hom vol afaiçonar extrusió o reduir de secció estiratge o trefilatge
aliatge dur
Tecnologia
Aliatge de duresa molt elevada utilitzat especialment per al tall de metalls, per a matrius i per a peces que requereixen gran resistència a l’abrasió.
Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina