Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
càrdia
Anatomia
Esfínter pel qual l’esòfag comunica amb l’estómac.
És constituït per fibres circulars que normalment es troben en estat de contracció i es relaxen quan passa el bol alimentari És innervat pel pneumogàstric i pel simpàtic
hipertensió portal
Medicina
Augment de la pressió normal de la sang al sistema porta hepàtic.
És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de substàncies…
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
megaesòfag
Patologia humana
Dilatació difusa de l’esòfag, que pot ésser simptomàtica (d’un càncer de càrdies, per exemple) o bé funcional, a causa d’una disfunció de les cèl·lules ganglionars dels plexes mientèric i submucós i aleshores l’esfínter esofàgic inferior es dilata malament i dificulta el buidament de l’esòfag cap a l’estómac (acalàsia).
Clínicament, els malalts manifesten una disfàgia d’instauració lenta, odinofàgia, regurgitació del contingut esofàgic hores després de la ingesta, etc
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…
Els nematodes
Consideracions generals sobre els nematodes Els nematodes constitueixen un grup de verms de cos cilíndric, no segmentat, i recobert d’una cutícula resistent que els dóna un aspecte molt característic Essent alguns, especialment els paràsits de l’home, coneguts des de l’antiguitat, el conjunt del grup ha anat prenent cada vegada més importància al llarg de la història de la ciència Els nematodes han tingut un gran èxit en la colonització de la Terra Apareguts durant el Paleozoic, han penetrat, a partir de l’ambient marí, en les aigües dolces i el medi terrestre, on un gran nombre d’espècies…