Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Muralles de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana alluvial, era apropiat per a la defensa estratègica Mapa 258M781 Situació 31TEG065788 Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses JVV Història Pla de la població La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana Arxiu Històric del C OAC Girona El…
Vila closa de Moror (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Torre cantonera del recinte fortificat que circuïa aquest antic poble, estratègicament situat sobre un penyal ECSA - J Bolòs El poble de Moror fou construït damunt d’una penya, en un dels punts més dominants de la vall de Sant Esteve Al costat de l’església, a la banda septentrional, hi ha restes de diversos fragments d’una torre, de la muralla i d’una torre d’angle Mapa 33-12290 Situació 31TCG209611 Des de la carretera comarcal que va de Terradets a Tremp, cal agafar la carretera que va a Guàrdia de Noguera i, després, cap a Moror i Alsamora JBM Història El lloc de Moror s’originà a…
Castell de Granyena de Segarra
Art romànic
Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu…
Castell de Querroig (Portbou)
Art romànic
Situació El castell i la torre de Querroig són al cim del puig d’aquest nom, trifini entre els termes de Banyuls, Cervera i Portbou, al sector més oriental de la serra de l’Albera, a la divisòria entre l’Alt Empordà i el Rosselló, actualment frontera entre l’estat espanyol i l’estat francès La major part de les ruïnes pertanyen al municipi de Portbou, si bé el seu extrem septentrional correspon a Banyuls i Cervera Mapa 220M781 Situació 31TEG100987 Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell F Tur Per arribar-hi cal agafar, des de la vila de Portbou,…
Castell i vila d’Òpol o Salvaterra (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…
Castell de Conat
Art romànic
Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…
Castell de Montferrer
Situació Vista aèria d’aquest castell, configurat inicialment per dos recintes, un al peu del turó, visible sobretot a la part de migdia, i, l’altre, coronant el penyal ECSA - Camara JP Joffre Un aspecte de les ruïnes del recinte superior del castell, amb signes evidents de destrucció per voladura ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell són encimbellades al cim d’un turó, a 1 035 m d’altitud Es troben aproximadament a 1 km en línia recta i al nord del poble de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 50″ N - Long 2° 34′ 3″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir, si es parteix d’Arles…
Castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell, al costat de tramuntana Hi és visible un mur de poca alçada que té una filada d’espitlleres, altes i estretes F Baltà El castell de Monells era emplaçat damunt un pujol, a l’extrem de migdia de la població de Monells, al “barri del Castell”, que s’estén als seus peus fins al marge dret del Rissec Aquest riu separa aquest nucli del veïnat dit “barri de la Riera”, on hi ha l’església parroquial Mapa 334M781 Situació 31TDG997469 La vila de Monells es troba a 2 km de Corçà per la carretera local de Corçà a Bordils Un cop situats a la notable…
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…
El claustre de la catedral de Vic
Art gòtic
Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…