Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
ambitus
Dret romà
Intriga, suborn, etc, per a la consecució de càrrecs o funcions públics.
Per evitar-ho, fou promulgada la llei Iulia de ambitu El jurista català Tomàs Mieres s XV, comentant la constitució In primis siquidem ordinamus de Pere III a les corts de Perpinyà 1351, destinada a frenar les influències en el nomenament de certs càrrecs públics, considerà incursos els seus infranctors en la llei Iulia de ambitu
jubilus
Música
En cant gregorià, melodia melismàtica molt florida sobre una determinada síl·laba.
Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns…
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…
conimbricense
Filosofia
Dit de cadascun dels cursos donats pels professors de filosofia de la Companyia de Jesús a Coïmbra, a partir del 1555, comentant escrits d’Aristòtil.
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment…
,
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…
Territoris, pintors i tallers
Art gòtic
La pintura en l’edat de l’angoixa Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell Noguera Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartella que també incloïa la data, avui esborrada La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470 © Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El dissabte 17 d’octubre de 1472, després de les reunions preparatòries de la capitulació de la ciutat, Joan II entrà triomfant a Barcelona El Manual de novells ardits , extremadament estricte i parc en notícies al llarg…
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
Els diferents tipus d’exàmens
Educació
Com és l’examen escrit o d’elaboració escrita de continguts En aquest capítol et presentem diferents tipus d’exàmens i et donem unes quantes orientacions per a afrontar les diverses assignatures Esperem que aquest conjunt d’orientacions, a més dels aprenentatges que obtinguis a través dels tres volums que componen aquesta obra per exemple tècniques d’estudi, atenció, memòria, eines per a la cerca d’informació, tècniques de síntesi, etc, et permetin superar amb èxit els exàmens Els exàmens són un dels instruments que tenen els professors per a avaluar l’aprenentatge individual que han assolit…
La il·lustració de manuscrits al segle XIII
Art gòtic
L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…