Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
seda
Anatomia animal
Aracnologia
Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).
Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc
Manometria esofàgica
Patologia humana
És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten les variacions de pressió…
maniquí
Persona que un modista, o una modista, vesteixen perquè exhibeixi els vestits que confeccionen.
seda
Entomologia
Filament proteic continu, secretat per les larves de certs insectes, especialment els lepidòpters o papallones, i més concretament per la papallona de la seda (Bombyx mori), quan confeccionen l’embolcall pupal.
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
Farmacèutics i adroguers
La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…
El procés de lectura
Educació
En quin moment comença la lectura d’un text Sembla una pregunta absurda, però un bon lector comença a llegir abans de començar a llegir La resposta també sembla estranya Volem dir que hi ha tot un treball de comprensió que és anterior al fet de començar a llegir el text com sempre fem Abans de començar a llegir hem d’ explorar el text Conèixer bé el suport de lectura És un llibre, un fullet, uns apunts, la portada d’un CD Conèixer l’emissor del text Qui ha escrit aquest text Un autor literari Quin Una empresa de publicitat Un company de classe Un ajuntament Conèixer el receptor del text A…
La moda i la confecció
La moda, que ha existit sempre i en totes les cultures, suposa el conjunt de normes que condiciona la forma de vestir de cada època i de cada civilització Aquestes normes eren dictades per la forma de vestir de les oligarquies dirigents i difoses de dalt a baix de l’escala social de cada lloc A partir del segle XVIII, es configurà com una indústria, en part per la difusió dels uniformes als exèrcits dels nous estats, els quals impulsaren la confecció a les grans ciutats El món de la moda es desenvolupa actualment en una escala mundial, i d’una manera força descompensada Hi ha cinc estats des…
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…