Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
joc partit
Música
Gènere poètic dels segles XII i XIII propi de trobadors i trouvères, en què pren forma un debat a dos que enfronta els contrincants respecte a un tema, habitualment amorós.
En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la…
Lucia Pietrelli
Literatura italiana
Escriptora d’origen italià.
Estudià literatura a Pisa, Madrid i Barcelona Treballà un temps com a assessora literària de literatura italiana per a l’editorial Alfaguara a Madrid Després d’uns anys a Barcelona, des de la segona dècada de 2000 resideix a Mallorca, on compagina la creació literària amb la traducció, els encàrrecs editorials i la feina com a llibretera És autora dels poemaris Fúria 2010, Violacions 2011, Esquelet 2013, Mort d’un aviador tartamut 2013, Ortigues 2015 i V 2016, i de les novelles Nissaga 2013, Qui ens defensarà 2014, Cadenes 2015 i Lítica 2019, amb la qual guanyà el premi Lletra d’…
David Harvey
Geografia
Geògraf anglès.
Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973 introduïa ja…
El centre cotoner de Barcelona
Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el cotó en floca…
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…
El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca
Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco Español de San…
Les institucions
L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…
Caixa Catalunya (1926-1995)
Logo de la Caixa Catalunya La creació de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona 1926 Els precedents Les caixes provincials Les Diputacions provincials foren projectades per la Constitució liberal i centralista, promulgada per les Corts de Cadis el 1812, i confirmades per la divisió provincialde l’estat l’any 1833 El 1882 es promulgà una Ley Provincial, que revisava les facultats dels governadors civils i de les Diputacions El primer era l’autoritat política, mentre que les Diputacions eren l’autoritat administrativa, sotmesa als governadors, però amb el caràcter de “…