Resultats de la cerca

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del …

La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els…

Bé que el castell de Mencui és documentat des del 1187, l’església de Mencui no és consignada fins a l’inici del segle XIV L’església parroquial de Santa Maria de Muncuyl fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, entre el 1314 i el 1315, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Mencui, que pagava la quantitat de catorze sous i dos diners, és inclòs en el deganat de Cardós El 1575, dins l’oficialat de Sort, gaudia encara de la categoria de parròquia, que l’any 1758 havia perdut, car era…

És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà…

El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró…

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita…

El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…

Té tasques complementàries de tipus pastoral i altres de caràcter delegat, per la qual cosa normalment és bisbe En les anomenades nunciatures de primera Alemanya, Brasil, Espanya, França, Itàlia, Polònia i Portugal, llurs titulars eren generalment nomenats cardenals en cessar en el càrrec En certs estats ocupen tradicionalment el deganat del cos diplomàtic

El terme d’Alsamora apareix documentat per primera vegada el 1038 De la seva església parroquial sols ha arribat fins avui la notícia que ens aporta el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, en el qual consta el capellà d’ Alçamora amb la quantitat de dotze sous, dins del deganat de Tremp