Resultats de la cerca

És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià l’actual dedicació ja consta el 1258 El 1350 hi havia una comunitat de donades Al començament del s XX encara s’hi celebrava un aplec Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge

Les cases del poble estaven arrecerades en un pendent assolellat que tenia al cim l’antic castell de Montesquiu, entre les partides de les Comeseuques i de la Roca-grossa, i s’allargava en forma de raval en direcció a la font del poble que ara ha desaparegut Les restes del castell i l’església van ser desmuntades pel comú de Vallbona, a mitjan segle XIX, per a fer la parròquia Encara es pot veure la mesura original dels tres quartans, excavada a la roca, dos sarcòfags i la pica d’aigua beneita segle XIII Actualment, de l’antic llogaret de Montesquiu, solament en resta un munt de…

Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…

Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de tancament de la…

Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines Ajuntament de Guissona La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona Segarra Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada…

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…

Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…

Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…

Àsia Temple catòlic del barri de New Bund, a Pudong Xina, obra de l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz © Abalos+Sentkiewicz AS+ Al nou barri de New Bund, de Pudong, al sud de Xangai, l’estudi madrileny Ábalos-Sentkiewicz va inaugurar un temple catòlic L’edifici, distingit amb el premi FAD internacional del 2019, que es troba en un solar difícil sobre les infraestructures del metro, estén el seu cos longitudinal com a porta d’entrada al parc lineal del riu Huangpu i crea un espai de confluència urbana i un mirador vers l’entorn A Pequín es van acabar dues obres de la desapareguda arquitecta…

Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…