Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
teoria de distribucions
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica (i, en particular, de l’anàlisi funcional) que estudia els funcionals lineals continus sobre l’espai vectorial topològic de les funcions reals infinitament diferenciables de suport compacte de ℝn.
L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del 1945 que…
Teoria de distribucions (L. Schwartz); teoria de nombres (P. Erdös-A. Selberg); geometria integral (L.A. Santaló)
Teoria de distribucions L Schwartz teoria de nombres P Erdös-A Selberg geometria integral LA Santaló
mètode de Smirnov i Kolmogorov
Matemàtiques
Mètode estadístic consistent a arribar a caracteritzar la igualtat de dues poblacions estadístiques mitjançant l’estudi de dues respectives distribucions empíriques, obtingudes en mesurar una mateixa característica en dues mostres d’igual grandària de les respectives poblacions.
NVSmirnov elaborà una teoria matemàtica molt refinada per a deduir la distribució de probabilitats del màxim de les discrepàncies ∣ A t - B t ∣, on A i B són les respectives distribucions empíriques BV Guedenko féu una notòria simplificació d’aquest mètode en traduir el problema a un estudi de trajectòries geomètriques
Linus Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu de lliure ús inspirat en Unix.
El nucli fou desenvolupat el 1992 per Linus Torvalds En l’actualitat es tracta d’un sistema operatiu obert, d’accés lliure i gratuït, desenvolupat per milers de programadors d’arreu del món Linux té la flexibilitat i moltes de les característiques que feren popular el sistema operatiu UNIX, però a diferència d’aquest pot executar-se sobre un PC ordinari Els sistemes Linux actuals incorporen interfícies gràfiques d’usuari i entorns d’escriptori Els entorns d’escriptori més usuals són KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment, basats respectivament en les…
projecció Eckert IV
Cartografia
Tipus de projecció pseudocilíndrica en què els meridians són corbes el·líptiques equidistants sobre cada paral·lel.
És equivalent, per la qual cosa hom l’empra per a fer mapamundis en què cal representar distribucions de superfície
CD autònom
Electrònica i informàtica
Suport físic que conté un programari que permet iniciar un sistema operatiu sense necessitat de ser instal·lat prèviament en el disc dur de l’ordinador.
També es pot trobar en format DVD o USB És un sistema freqüentment emprat per facilitar la prova i installació de les distribucions de sistemes operatius GNU/Linux
Joan Augé i Farreras
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1961 i publicà nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu
funció de Heaviside
Matemàtiques
Funció H(x) real de variable real definida per .
És anomenada també funció esglaó o esglaó unitat de Heaviside És emprada en casos en què una magnitud passa bruscament de 0 a un valor constant no nul Les propietats de H x , determinades per Heaviside, han donat lloc a la teoria de distribucions distribució En aquest context, hom pot considerar-la la primitiva de la delta de Dirac
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí