Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que es trobava…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

Situació Restes de murs situats a la carena de l’altiplà de Terrassa que formen un clos que podria correspondre a aquest castell desaparegut ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades a la part més alta de l’altiplà que s’estén al nord-est de Rigardà, damunt de la riera de Rigardà i davant de l’església de Santa Eulàlia de Vilella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 6” N - Long 2° 32’ 21” E Si seguim la carretera que va de Vinçà fins a Rigardà, molt poc abans d’arribar a aquest darrer poble, surt a mà esquerra una carretera asfaltada que mena a unes cases i, després, convertida en pista…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…

Situació Torre d’origen islàmic reaprofitada en època cristiana ECSA - J Bolòs Restes d’un possible castell situades al cim d’un turó 878 m, indret dominant sobre l’altiplà no gaire abrupte que hi ha entre les muntanyes de Millà, la vall d’Alberola i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG093478 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, hem de girar a mà esquerra i agafar la de Tartareu Molt poc després cal anar cap a la dreta, travessar Vilamajor i continuar uns 6 km fins a arribar als Masos de Millà En una cruïlla, abans d’arribar a Sant Romà, cal girar a l’esquerra fins…

Situació Vista del castell a la part alta de la població, amb l’única torre del recinte que s’ha conservat ECSA - A Roura Aquest castell és situat a la part alta del poble de Llo, prop de la torre de Vaquero, al peu del turó de Sant Feliu Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 20” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix, cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo MD Història La història d’aquest castell és força confusa Des del segle XI es documenta un castell de Llo, que fou un domini dels comtes de…

Situació Exterior de l’església des del costat de ponent, amb un òcul i el campanar d’espadanya de dos ulls R Pons Santa Magdalena fou construïda en un petit pla, alçat sobre la vall del Merdançol, dins el terme municipal de Vilada centra un veïnat dispers de masies molt antigues prop de l’església passava el camí cap a Borredà, però també el camí fressat que portava a Castell de l’Areny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13,8 — y 65,8 31 TDG 138658 Entre l’església de Santa Magdalena de…

Situació Les restes d’aquesta església i de la necròpoli que té al costat són situades darrere mateix del cementiri actual, al N de la vila d’Àger, anant cap al Montsec Es tracta del jaciment arqueològic més primitiu que s’ha descobert a Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG145528 Actualment s’hi pot anar pel camí de Coll d’Ares Les poques restes que s’han conservat, com hem dit, són darrere del cementiri FFLI Història La història d’aquesta església és poc coneguda, tot i que és indubtable que es tracta d’una de les esglésies més antigues de la vall d’Àger, anterior a la invasió islàmica, tal com…

En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte…