Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ensopeguera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes, de la família de les plumbaginàcies, de fulles simples, generalment en una roseta basal, i de flors actinomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències molt ramificades.
plumbaginàcies
Botànica
Família de plumbaginals constituïda per herbes, arbusts o lianes, de fulles simples, de flors actinomorfes, hermafrodites, d’ovari súper, arranjades en inflorescències cimoses o racemoses, i de fruits en núcula o capsulars.
Comprèn prop de 400 espècies, la majoria pròpies de la regió mediterrània i de l’Àsia central Plumbaginàcies més destacades Armeria sp armèria Armeria alliacea gasó Limonium sp ensopeguera , ensopegall Plumbago auriculata gessamí blau Plumbago europaea malvesc , verdolina
El cap de Salou
El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En…
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses
La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…
La serra d’Irta i la marjal de Peníscola
La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’…
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
S’Albufera des Grau
Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…