Resultats de la cerca

Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…

Fill del comte Teodofred i net del rei Khindasvint Visqué a Còrdova i fou fet duc de la Bètica En morir Vítiza 710, els seus enemics elegiren rei Roderic Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els barbarescs, comandats per Ṭāriq i ajudats per Olbà, passaren l’estret i s’establiren al lloc després anomenat Gibraltar Roderic tornà a Còrdova, reuní l’exèrcit i en confià les…

Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla,…

El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Saragossa A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832 Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística L’any 1833, en tornar, s’installà a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal , que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida, portaveu i defensor…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Situació i presentació S’estén des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola Serralada Litoral És delimitat pels termes del Papiol NW, Sant Cugat del Vallès al N-NE, ja del Vallès Occidental, l’enclavament barceloní de Santa Creu d’Olorda E, Sant Feliu de Llobregat SE, Sant Vicenç dels Horts SW i Pallejà W El 1937 el municipi canvià el nom pel de Molins de Llobregat S’hi distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya El pla ocupa el 12% de l’extensió del terme, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se…

Abans de fer un recorregut detallat per la pintura gòtica catalana dels segles XIII i XIV, podem intentar definir les etapes que l’ordenen Cadascuna aplega un munt d’experiències atractives que ens portaran de la fi del segle XII als estils anomenats lineals, per concloure en la plenitud de l’etapa italianitzant Vinyetes del Salteri anglocatalà de París illustrat amb passatges del Gènesi , de la creació d’Eva, passant pel pecat original i l’expulsió del paradís, a l’ofrena…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…