Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bernat de Trilla
Cristianisme
Teòleg tomista.
És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de…
vodevil

Escena d’"Una puça a l’orella”, de Georges Feydeau
© Fototeca.cat-Corel
Teatre
Peça teatral de caràcter lleuger, l’argument de la qual es nodreix de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic.
Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta
erotisme
Erotisme. Salomé, de Gustav Klimt
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…
Les regions biogeogràfiques, les zones i els ambients
Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…
Josep Puig i Cadafalch, un modernista diferent
No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…
Els primers tallers trescentistes a Lleida
Art gòtic
Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…
Modernisme i antimodernisme religiós
Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Sant Miquel de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’edifici des del costat de llevant F Baltà L’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble d’aquest mateix nom són situats damunt un petit turó, 1 km a ponent de la vila de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TEG005448 El poble de Cruïlles es troba per la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva Des de Cruïlles surt un camí que porta a Sant Miquel de Cruïlles Continuant per la mateixa carretera, a 1,5 km aproximadament de Cruïlles, a mà esquerra, hi ha un altre camí curt que mena fins al reduït nucli de Sant Miquel, presidit per l’antic…