Resultats de la cerca

En l’espe-cialitat llatí fou campiona de Catalunya 2005, 2007 i del món 2008, 2010, amb la seva parella, Manel Ramírez Moreno

Espe-cialitzada en esquí alpí, ha participat en diversos campionats estatals, europeus i mundials, com els Campionats del Món d’esquí alpí 1974 Des dels primers anys del segle XXI practica altres esports d’hivern com el múixing

Membre del Club Nàutic de Tarragona, guanyà el Campionat d’Espanya de iolsa Màlaga el 1952, any que debutà en categoria absoluta Com a timoner d’un outrigger, fou campió d’Espanya en l’espe-cialitat de quatre amb timoner a Tortosa 1954 i a Barcelona 1955, i en vuit ambtimoner a Banyoles 1958, 1961 Disputà diverses regates internacionals, el Campio-nat d’Europa de Copenhaguen 1953 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Es retirà el 1964

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

Fou membre del club Joventut Atlètica Sabadell, on practicà atletisme i voleibol En edat juvenil jugà amb l’equip de voleibol del Club Natació Sabadell, del qual arribà al primer equip També jugà amb el Club Voleibol Benidorm 1993, el Club Voleibol Sant Cugat 1995-96 i el CN Sabadell 1996-2000 Posteriorment fitxà pel Club Voleibol Barcelona per disputar la Superlliga Fou internacional de voleibol per Catalunya en diversos torneigs nacionals i internacionals El 1995 començà a jugar a voleibol de platja fent parella amb Susana Gómez-Espinosa, compaginant les dues espe-cialitats…

Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…

Evolució del sector dels serveis als Països Catalans i a Espanya 1960-1981 Un dels fenòmens que s’ha manifestat de manera més clara les darreres quatre dècades ha estat l’increment del pes absolut i relatiu de les activitats de serveis en el conjunt de les estructures productives nacionals, la qual cosa ha implicat que la terciarització de les economies més desenvolupades hagi estat espectacular Els anys cinquanta i seixanta foren anys de canvis molt importants en l’estructura productiva de la majoria dels països econòmicament avançats i, també, en la d’aquells que, com Espanya, assoliren en…

Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…