Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
espermaceti
Farmàcia
Química
Cosmètica
Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal dels cetacis fisetèrids (catxalot) i zífids (balena amb bec).
És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient
catxalot

Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
alcohol hexadecil
Química
Alcohol cetílic obtingut de l’espermaceti per saponificació, emprat en cosmètica..
Catxalot
El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
L’espai domèstic
El concepte d’espai domèstic és un instrument d’anàlisi desenvolupat per sociòlegs i antropòlegs que han descrit el treball realitzat en la unitat familiar que inclou la producció de béns i serveis, així com la reproducció i l’educació dels infants Això inclou, per dir-ho de manera resumida, a més de les tasques estrictament productives pròpies de l’activitat agrícola, ramadera o artesanal del grup familiar, les associades a la preparació i conservació d’aliments i, en altres moments històrics, també a la confecció del vestit i el calçat per a tots els elements humans que formen part de la…
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…