Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
neu marina
Ecologia
Mena de flocs que es formen, a grans fondàries, mitjançant l’aglomeració de restes de plàncton amb material detrític inert, com ara fibres procedents de paper, mucílag i petites fibres col·loidals de pocs nanòmetres de llargada.
En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats
Pál Zolnay
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat N’és el millor Fotográfia 1972, que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats A destacar encara Hogy szaladnak a fák ‘Com corren els arbres’, 1966, Arc ‘Cara’, 1970, Gyász ‘Dol’, 1972, Sámán ‘Xaman’, 1977, una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió 1978, Embriók ‘Embrions’, 1986, que rebé la menció especial del…
Dmitrij Vasil’evic Razumovskij
Música
Musicòleg rus.
Fou ordenat de sacerdot el 1850 i exercí a Moscou des del 1852 El 1858 fou nomenat membre del comitè per a la inspecció i correcció de les publicacions de música religiosa El 1862 participà en l’estudi de manuscrits musicals fotografiats a les biblioteques monàstiques del Mont Athos Grècia A partir del 1871 fou professor de música religiosa russa al Conservatori de Moscou La seva investigació se centrà en l’estudi dels orígens del cant sacre rus, i realitzà el primer recull sistemàtic de la història del cant religiós a Rússia L’any 1916 la seva collecció de manuscrits -…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Paul McCarthy
Art
Artista nord-americà.
Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans…
comparador intermitent
Astronomia
Dispositiu òptic emprat per a comparar dues fotografies d’una mateixa regió del cel obtingudes a distints moments, per mitjà de la seva presentació alternada i repetida davant el camp visual d’un observador.
Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels…
Andrés Serrano
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen hispà.
Durant dos anys realitzà estudis a l’Escola d’Art del Museu de Brooklyn Exposà els seus primers treballs l’any 1984, i l’any següent presentà la sèrie Fluids amb fluids corporals com sang, llet, orina i esperma, en els quals ocasionalment incorporava objectes, que es mostraven com a imatges abstractes, molt coloristes i pictòriques Altres treballs tracten òrgans interns del cos En la sèrie Nomads 1990 la pintura i la fotografia s’entrecreuen en una lectura personal de la condició humana, en retrats de homeless fotografiats als passadissos del metro de Nova York en un primer pla…
Antoni Furnó i Solo
Cinematografia
Periodista i empresari.
El 1918, amb la collaboració de Josep Juvé i José Gafarelo, fundà Ediciones Cládor Film Empresa Cinematográfica Furnó y Cía, societat de la qual fou gerent i director artístic A més d’importar material d’Alemanya i França i de tenir la concessió per a tot el món de les produccions de Lotos Film Ediciones Abadal, empresa creada el 1917 per Baltasar Abadal, es dedicà també a la realització de documentals o industrials d’encàrrec Escriví i s’encarregà de la direcció artística de la cinta còmica La obsesión de Periquito , i del documental Producción y exportación de aceite de oliva 1920, tots dos…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
Gonzalo Suárez Morilla
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director cinematogràfic.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…
,