Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Ballester
Cristianisme
Teòleg i general dels carmelitans.
Estudià a París, on explicà 1348 les Sentències i Sagrada Escriptura L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus convocà els capítols generals de Trèveris 1362, de Montealbano Llombardia, 1366, de Montpeller 1369, on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença 1372 Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels És…
Antoni Riera
Educació
Lullista.
Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Historiador de la cultura.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…
, ,
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
Vila de Puigcerdà
Art romànic
Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…
Els grups d’elit: la noblesa i la clerecia
A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Art gòtic
Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…