Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
arreplegar
Agafar (algú o quelcom fugisser), atrapar, enxampar.
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…
pigmeu | pigmea
Antropologia física
Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són nòmades, viuen de…
Obra poètica
Literatura catalana
Poesia completa de Josep Sebastià Pons, publicada en primera edició l’any 1976 i en segona l’any 1988 amb el títol de Poesia completa.
Desenvolupament enciclopèdic L’exploració d’una terra humanitzada, de la natura com a font de bellesa i goig de viure és el fonament d’una poesia que copsa la particularitat i la grandesa de l’experiència més senzilla, omplint els versos d’una harmonia que només esquerda el pas del temps, l’amor pel passat fugisser i la mort La mirada directa, candorosa de Pons cap a la vida cerca en la immediatesa l’estètica capaç de revelar-se per al lector com una síntesi de la seva relació amb el món L’obra aplega els llibres següents Primeres poesies 1947 —reordenació dels seus anteriors textos Roses i…
La collita en la boira
Literatura catalana
Llibre de poemes de Marià Manent publicat l’any 1920.
Dividit en tres seccions, “Elegies”, “Poemes de primavera” i “Odes”, recull poemes escrits entre el 1918 i el 1920 El tema clau és el pas del temps, a través del qual es vehicula la idea de desencís i es justifica el to melangiós i l’exhibició d’un món elegíac El sentiment de pèrdua es vol compensar a través de la fixació de l’instant i la seva bellesa, aspecte que s’expressa mitjançant motius i tòpics simbolistes Manent s’allunya d’una aplicació simbolista de tipus finisecular, no existeix la voluntat d’establir una reflexió de tipus intellectual o de vehicular una càrrega moral Es tracta…
mel

Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
eritema
Patologia humana
Lesió cutània que consisteix en l’enrogiment, fugisser o permanent, d’una zona de la pell, causat per un augment del flux de sang en els vasos capil·lars; en prémer la lesió es recupera el color normal de la pell, que torna a envermellir en deixar de fer pressió.
El mecanisme de producció és la dilatació dels capillars a conseqüència de trastorns nerviosos, d’inflamacions o de l’acció d’agents externs com la calor, el fred, productes químics, els raigs del sol eritema solar , etc Sovint no representa sinó un símptoma més de diverses malalties Moltes infeccions com l’ escarlatina , el xarampió , la rubèola , l’ erisipela , la varicella , etc, presenten, entre altres alteracions, eritema de característiques diverses Alguns medicaments i productes tòxics també poden provocar eritema, a vegades en forma d’ eritema multiforme que afecta sobretot les cames…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…
Matèria per a la vida
Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…