Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Sòls sempre glaçats
L’incipient coneixement edàfic de la tundra Els processos de formació de sòls en la tundra no són essencialment diferents als de les altres regions, llevat d’allò que resulta dels seus trets climàtics específics, com les temperatures baixes, l’activitat del glaç i l’aixecament del sòl provocat per aquest Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls El permafrost la impermeabilitat de l’aigua glaçada Secció longitudinal d’Alaska per mostrar el perfil del permafrost A la major part de les regions àrtiques hi ha un cinturó de permafrost més o menys continu que…
Un continent i una mar glaçats
El continent antàrtic Durant molt de temps, l’Antàrtida, tant el continent com les aigües que l’envolten, ha estat una de les àrees més remotes, inaccessibles i, per això mateix, desconegudes de la Terra La regió antàrtica té un paper cabdal en el funcionament global del planeta La causa són les interaccions entre oceà, atmosfera, glaç i organismes que s’hi donen, i així ho han reconegut programes internacionals com el Programa Internacional de Geosfera i Biosfera, que ha considerat l’Antàrtida com una zona crítica per a l’estudi del canvi global Un vell fragment de Gondwana fet de roca i…
Carles X de Suècia
Història
Rei de Suècia (1645-60).
Fill del comte palatí Joan Casimir I de Kleeburg i de Caterina, filla de Carles IX de Suècia Es destacà com a militar durant la guerra dels Trenta Anys Pujà al tron en abdicar la seva cosina Cristina 1654 Declarada la guerra a Polònia, se’n proclamà rei el 1655, i ocupà l’est de Prússia Però la resistència dels polonesos i l’inici de les hostilitats per part de Rússia 1656 i Dinamarca 1657 dificultà la seva posició Carles ocupà, però, en una brillant campanya militar, Jutlàndia i travessà els Belt glaçats, i els danesos hagueren de cedir 1658 les províncies d’Escània i Bohuslän…
Montardo
La vila d’Arties i el Montardo d’Aran , al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís del Pirineu axial, entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.
Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen…
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge , el qual divaga per…
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…
La inhòspita fredor d’uns sòls elementals
Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’ordre d’anys…
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que aixecaven rescloses…
Caviar
Miguel de Cervantes explica en el “ Quixot ” 1605-15 que el flamant “governador” de l’ínsula de Barataria, el vital escuder Sancho Panza, havent abandonat el càrrec, fou solemnement invitat a tastar “una menja negra, que diuen que s’anomena cabial, i que és feta d’ous de peix” Per la mateixa època 1601-06, William Shakespeare fa dir a Hamlet que una determinada representació “no plagué a les masses era caviare per al vulgar de la gent” Que Hamlet i el Quixot parlin del caviar amb deferència resulta un fet significatiu les excelsituds literàries, tot just estrenat el segle XVII, reverencien…