Resultats de la cerca

Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú…

Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els…

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són…

Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el…

Morfologia El gripau pintat Discoglossus pictus té una morfologia molt semblant a la de les granotes verdes, encara que hi ha diferències notables La coloració d’aquesta espècie respon a tres models bàsics taques en verd fosc sobre un fons més clar, ratlles longitudinals fosques també sobre fons clar, com en l’exemplar de la fotografia superior, i coloració uniforme, com en el de la fotografia inferior M Victòria Vives i Xavier Moreno/Hàbitat Aquesta espècie presenta un cos robust, de tronc curt no obstant això, la seva morfologia general recorda més aviat una granota a causa…

Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un…

Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans