Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
guerxament
Transports
Distribució de perfils aerodinàmics d’una ala, o dels seus angles d’atac, al llarg de l’envergadura, per tal d’assolir una distribució de la sustentació que disminueixi els moments flectors a l’ala i, sobretot, que impedeixi l’aparició de la pèrdua de sustentació a l’extrem.
Si, essent el perfil constant al llarg de l’envergadura, hi ha disminució de l’angle d’atac cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament geomètric Si hi ha modificació del tipus de perfil al llarg de l’envergadura de manera que els coeficients de sustentació màxims dels diferents perfils augmentin cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament aerodinàmic
vici
Tecnologia
Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.
hèlix

Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
resistència de materials
Tecnologia
Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc, per tal d’ob.
ir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient Totes les peces i els elements d’una construcció mecànica, arquitectònica, etc, són sotmesos a esforços que els deformen i provoquen fenòmens de fatiga en establir el projecte de la construcció cal que cada peça sigui dissenyada de manera que la fatiga admissible, per la seva forma i les dimensions, sigui molt superior dues vegades més gran o més que la fatiga real màxima resultant dels esforços als quals serà sotmesa en la construcció La resistència de la peça o de l’element també varia segons el punt, la superfície,…
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari…
Torre Xinverga (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista del mur que divideix la construcció en dos compartiments, segons llurs funcions F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’edifici s’estenen dalt un pujol de poca alçada, situat a frec del fossar de la parròquia de Sant Jaume d’Olzinelles i a l’extrem meridional del terme, on aquest contacta amb els termenals de Sant Fruitós, d’Artés, de Calders i de Navarcles Long 1°54’05” - Lat 41°46’32” Si hom vol visitar aquesta construcció cal emprendre la carretera que mena a Berga En arribar a la cruïlla d’on surten els brancals que es dirigeixen a Santpedor i al Pont de Cabrianes, cal…
Castell de Castellfollit del Boix
Art romànic
Situació Aspecte interior dels murs de tramuntana i de ponent del castell, que constitueixen les parts més senceres que s’han conservat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell gallegen al cimal d’un agut turó que sorgeix d’un serradell, situat a la banda llevantina del terme, on uns metres més enllà, vers ponent, també s’assenta l’església de Sant Pere, la qual, tot i que ocupa un lloc menys prominent, també resta enlairada sobre la població Long 1°42’48” — Lat 41°40’14” Un cop arribat a Castellfollit del Boix, cal emprendre el camí que porta al mas Palomes, bé que, al cap de poc d’haver-…
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la…
Castell d’Artés
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’interior d’una de les estances de la part inferior del castell, situada a ponent A Mazcuñan-F Junyent El castell es troba situat al mateix indret de l’església de Santa Maria, que hi ha enfront Història Aquest castell era termenat dins el comtat de Manresa i el seu àmbit territorial comprenia tot l’actual municipi d’Artés més el territori de la parròquia de Santa Maria d’Horta, avui unida al municipi d’Avinyó Gairebé segur que al puig on s’aixecà el castell hi havia hagut un castell romà o visigòtic, ja que el topònim es refereix al plural d’ arx-arcis fortalesa…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…