Resultats de la cerca

Té l’origen en la cimera de les Nacions Unides celebrada a Vancouver el 1976 posteriorment coneguda amb el nom d’ Habitat I amb l’objectiu de debatre el fenomen de la urbanització accelerada, especialment als països en vies de desenvolupament, i intercanviar propostes per evitar-ne els efectes més indesitjables i promoure’n al màxim els més beneficiosos Aquesta cimera donà lloc a la creació de la Comissió de les Nacions Unides per als Assentaments Humans El 1996 se celebrà a Istanbul una segona cimera, Habitat II , per tal d’avaluar els resultats de les directrius…

El lloc que ocupa aquesta població planteja el problema bàsic d’adaptació d’aquí ve que les característiques distintives d’una població siguin en part atribuïbles a les peculiaritats del seu hàbitat La concepció d’aquest respon a dos punts de vista diferents el d’àrea natural i el d’àrea cultural Qualsevol àrea físicament delimitada per elements que constitueixen una unitat fisiogràfica definida rius, costes, etc és una àrea natural Aquest terme és aplicat a àrees de clima, tipus de sòl o vegetació uniformes i a àrees que presenten una combinació d’aquests factors El concepte d’àrea cultural…

Fundada per Josep Maria Figueras, expresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de la Fira de Barcelona, mort el 1994, avui és dirigida pel seu fill Bruno Figueras El 2006 adquirí la divisió immobiliària de Ferrovial Aquesta operació multiplicà per cinc el volum de l’empresa, la qual el 2008 presentà concurs de creditors amb un passiu de 2 300 milions d’euros

Amb aquesta cimera les Nacions Unides conclogueren un cicle de conferències mundials organitzades per a analitzar els reptes que la humanitat haurà d’afrontar en un futur immediat Així, Habitat II, també anomenada Cimera de la Ciutat, fou el colofó de la conferència sobre el medi ambient de Rio de Janeiro 1992, de la conferència sobre població i desenvolupament del Caire 1994, de la conferència sobre desenvolupament social de Copenhaguen 1995 i de la conferència sobre la dona de Beijing 1995 Habitat II intentà donar una resposta als problemes que planteja la…

Situació Aspecte de l’àmbit excavat de la cabana 22 d’aquest hàbitat situat a més de 2 000 m d’altitud C Rendu Aquest hàbitat pastoral, del segle XI, és situat al N del municipi d’Enveig, en una zona muntanyosa a uns 2 240 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 12” N - Long 1° 53’ 30” E Partint d’Enveig amb cotxe, cal agafar la carretera que es dirigeix vers Bena, Feners i Brangolí Al darrer revolt abans d’arribar a Bena, es pot deixar el cotxe en un petit aparcament, des d’on surt un camí per on cal continuar a peu Després de caminar un quart d’hora, un cop s’ha travessat la primera…

És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat i rapidesa…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…