Resultats de la cerca

Definició i causes L’ hemorràgia és un trastorn caracteritzat per la sortida de sang de l’interior dels vasos sanguinis o del cor, a causa de la ruptura de les parets d’aquestes estructures Cal destacar que l’organisme disposa de recursos propis per a inhibir la pèrdua de sang, que són totalment eficaços per a aturar espontàniament la immensa majoria de les hemorràgies superficials i relativament lleus Tanmateix, aquest procés d’hemostàsia triga uns minuts a ésser efectiu, per la qual cosa no ha d’alarmar que la pèrdua sanguínia es prolongui uns 5 minuts En aquest període es poden practicar…

El perill més gran de les hemorràgies és que provoquin un xoc, la qual cosa només s’esdevé quan l’hemorràgia és greu Per tal d’evitar-lo, cal diagnosticar i tractar com més aviat millor les hemorràgies que ocasionen una pèrdua de sang abundant o persistent Les hemorràgies externes es diagnostiquen simplement observant la sortida de la sang Les hemorràgies internes poden passar desapercebudes durant molt de temps, fins que la sang és expulsada per algun conducte, en el cas que siguin exterioritzables, o bé fins que la persona afectada presenti símptomes de xoc Per aquest motiu, és convenient…

Les hemorràgies externes, causades generalment per una ferida que afecta els vasos sanguinis, poden ésser molt espectaculars, però se solen detenir espontàniament o poden aturar-se eficaçment mitjançant mètodes simples, sense que la pèrdua de sang ocasioni cap trastorn Les hemorràgies internes, causades per la ruptura de vasos sanguinis que aboquen la sang a l’interior de l’organisme, solen ésser greus, ja que poden passar desapercebudes fins que ocasionen trastorns generals importants, com el xoc Es pot sospitar que una persona sofreix una hemorràgia interna si després d’un traumatisme…

És constituït per líquid plasmàtic, cèllules leucòcits polinuclears, limfòcits, cèllules tissulars, etc i productes de la degeneració i descomposició dels teixits inflamats Segons la formació i l’aspecte físic és anomenat albuminós, fibrinós, hemorràgic , etc En comparació amb un transsudat conté, sobretot, més quantitat de proteïnes i d’enzims, com la lacticodeshidrogenasa

Comporta l’atròfia i la hipofunció de les glàndules endocrines sota la seva influència Les causes més importants són la necrosi isquèmica hipofisària per xoc hemorràgic posterior al part malaltia de Seehan i la destrucció hipofisària produïda per tumors cromòfobs, per craniofaringiomes, per granulomes infecciosos i per traumatismes cranials Es manifesta per adinàmia, pallidesa, anhidrosi, hipotensió arterial, fred corporal, amenorrea i apatia El tractament és de tipus substitutiu hormonal

És de començament sobtat i evolució rapidíssima menys de 24 hores i cursa amb púrpura i xoc

Definició L’ hemofília constitueix un trastorn de la coagulació sanguínia degut a una alteració genètica, generalment hereditària, que determina un defecte o una fallada funcional d’unes substàncies determinades que intervenen en la coagulació sanguínia, els factors de coagulació VIII o IX segons el cas, i que es manifesta amb la persistència de les hemorràgies Freqüència, edat i sexe L’hemofília és una malaltia relativament poc freqüent Es calcula que n’és afectada una persona de cada 5000 o 10000 habitants Com que l’alteració és d’origen genètic, es presenta ja des del naixement A causa de…

Definició La gangrena gasosa o mionecrosi infecciosa és una alteració molt greu del teixit muscular que es caracteritza pel desenvolupament d’un procés infecciós agut causat per bacteris pertanyents al gènere Clostridium Es produeix després de traumatismes externs o ferides quirúrgiques contaminants Aquest trastorn, que causa la necrosi o mort del teixit muscular i un intens dolor local, requereix una atenció mèdica immediata ja que, lliurat a l’evolució espontània, determina la mort del pacient Causes Els agents infecciosos de la gangrena gasosa comprenen unes quantes menes de bacteris…

Les lesions oculars , és a dir, les que afecten els globus oculars i els annexos, són relativament freqüents en tot tipus d’accidents, ja que els ulls es troben relativament poc protegits Segons el mecanisme de l’accident, poden ésser de diversos tipus Traumatisme tancat En els ulls es produeixen sovint contusions , és a dir, lesions per impacte directe que no arriben a trencar la superfície del globus ocular ni de les parpelles que el cobreixen La conseqüència més comuna i evident de les contusions oculars és la tumefacció de les parpelles, i sovint es forma també un hematoma, que dóna lloc…