Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Castell de Porqueres
Art romànic
Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…
David Padrós i Montoriol
Música
Compositor, pedagog i pianista.
Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…
,
Sant Miquel de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Castell de Valldarques (Coll de Nargó)
Situació Perspectiva aèria del castell que defensava la solitària vall homònima ECSA - M Catalán El castell de Valldarques o Torre de la Vila es troba a la fondalada de la vall homònima, en la part solana, enmig d’una roureda Mapa 34-12291 Situació 31TCG545675 S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona A 12 km, en un revolt a la dreta, surt un camí que va a la masia de Sobre-roca Per sota de la casa cal agafar el camí de bast que baixa pel Grau de Sobre-roca al peu, es pot seguir un corriol que en 15 minuts mena fins al castell MTV-VRM Història Es documenta l’indret amb el topònim…
Castell de Puèg-laurènç
Situació Vista aèria d’aquesta important fortalesa, formada per dos recintes ben diferenciats ECSA - Camara JP Joffre Espectacular vista aèria d’aquest castell, amb el seu camí d’accés format per un seguit de rampes en ziga-zaga ECSA - Camara JP Joffre Aquest castell és construït al cim d’una gran roca espadada 751 m d’altitud, immediatament al NW del petit poble de Puèg-laurènç Tenia com a funció vigilar la vall de la Bolzana, via natural de comunicació entre l’alta vall de l’Aude i la plana de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′17″ N - Long 2° 17′59″ E Hom arriba a Puèg-laurènç…
Esglésies parroquials gòtiques
Al voltant de les parròquies s’organitza no tan sols la vida religiosa dels habitants de viles, pobles i ciutats, sinó també una gran part dels aspectes de la vida quotidiana de la societat urbana, ja que els signes del pas del temps els dies, les nits, les estacions de l’any, els ritus de passatge han estat dotats de significació cristiana el toc de les hores des dels campanars, les tradicions populars absorbides per les festes religioses, el baptisme com a celebració del naixement, l’enterrament dels morts al fossar No deixa de ser significativa la disputa sobre el toc de campanes que a la…
Les muralles de Barcelona
Art gòtic
Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…
Convents gòtics
Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…