Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’…
perlita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica, vítria, molt àcida i de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.
Utilitzada en agricultura com a substrat en conreus fora de sòl, la perlita conté d’un 2 a un 5% d’humitat i, quan s’escalfa al voltant de 1 000°C, s’expandeix a una forma lleugera de densitat aparent 130-180 kg/m3 Aquest material té una estructura cellular tancada i gran capacitat de retenció d’aigua Una gran part de l’aigua d’irrigació es troba retinguda en els forats superficials de les cèllules i s’allibera sota tensions d’humitat relativament baixes Els substrats que contenen perlita com a principal component són ben drenats i tenen un bon aireig La perlita és un producte comercial…
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l’impacte, per…
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
vermiculita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de magnesi, Mg3Si4O1 0(OH)2·XH2O, mineral que pertany al subgrup dels fil·losilicats que hom anomena d’una manera general argiles
.
La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més productius són als…
clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…
Sòls pobres, rogencs i bruns
La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…