Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cens de Floridablanca
Història
Cens confeccionat a l’Estat espanyol l’any 1787 per ordre de José Moñino y Redondo
, comte de Floridablanca.
És detallat a un nivell individual, sense intencions fiscals, per les divisions administratives més petites, i indica l’edat, el sexe, l’estat civil i la professió de la població El manuscrit es conserva a l’Archivo de Palacio, a Madrid, i hom n'ha publicat alguns resums, inexactes La part catalana, estudiada a fons per PVilar i JIglésies, que l’ha publicada 1969 i 1970, ha atès el 10% de dèficit entre aquests resums i els totals Malgrat els defectes, inherents sobretot a incomprensions del qüestionari, és el primer recompte de la monarquia hispànica que s’aproxima al concepte de…
Heinrich Seuse
Cristianisme
Místic alemany, conegut també per Enric Suso.
Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…
Joan Gaspar Roig i Gelpí
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Durant la seva infantesa habità a Girona i més tard a Barcelona Algun temps després es feu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó Els últims anys de la seva vida els visqué als convents de Barcelona i de Manresa Escriví diversos llibres de tema religiós, però és més rellevant la seva tasca com a historiador, tot i que les seves tesis sovint són inexactes i tendencioses Destaquen els se-güents Sermó dels illustríssims màrtirs i…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador i monjo.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Daniel Finestres Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet Fou autor de la Historia del Real Monasterio de Poblet , un encàrrec de l’abat Francesc de Fornaguera del qual l’any 1746 aparegué el primer volum L’obra completa i definitiva es compon de cinc volums, apareguts entre el 1753 i el 1765, i es reedità entre els anys 1947 i 1949 L’objectiu principal del treball fou aportar documentació que demostrés que el cenobi de Poblet era anterior al 1153, ja que en aquell moment tingué lloc un plet entre…
Els cementiris sagnants de Mallorca
Retrat de G Bernanos, “Brisas”, Palma de Mallorca, abril del 1936 BBM / JG Quan el 1938 Georges Bernanos publicà la seva obra Les Grands Cimetières sous la lune , es desfermà una polèmica inacabable i en bona part estèril sobre la veracitat o la falsedat del seu testimoniatge Encara avui hi ha qui en dubta en bloc, sense admetre que la repressió duta a terme a Mallorca fou despietada i cruel i que adquirí unes dimensions enormes, dins una illa petita i més aviat d’idees moderades És cert que la visió de Bernanos en molts aspectes no és prou justa i lògicament està influïda per la seva manera…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
Disfuncions sexuals
Són anomenades genèricament disfuncions sexuals una sèrie de trastorns, de molt diversa índole i de diferent origen, en què característicament i de manera repetida es presenta alterat el normal desenvolupament de la resposta sexual humana i que, com a denominador comú, impossibiliten portar a terme una vida sexual satisfactòria Aquesta definició es basa en uns criteris ambigus, per la qual cosa requereix certes matisacions D’una banda, l’existència d’una disfunció sexual pot basar-se en la constatació d’alteracions objectives o concretes en alguna de les fases del cicle de la resposta sexual…
Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…
Els Serra i els Bertrand
Els fabricants d'indianes Llorenç Clarós 1754-1831 La família Serra i la família Bertrand Llorenç Clarós va néixer a Figueres l’any 1754 El seu germà Joan fou militar de professió i es distingí durant la guerra del Francès, lluitant contra les tropes napoleòniques assolí el grau de brigadier Llorenç Clarós s’installà a Barcelona com a fabricant d’indianes Era de la mateixa generació que Erasme de Gònima, i amb ell un dels qui aconseguiren diners i prestigi social a través de la indústria Pertany al període pre-industrial No va arribar a veure una màquina de vapor movent uns telers Saló del…
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…