Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
laminària
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les laminarials, en forma de làmina coriàcia pedicel·lada que habiten a la zona intermareal de les costes atlàntiques, llevat de L.rodriguezii, que habita a la mar Mediterrània.
Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
algina
Química
Substància mucilaginosa, constituïda per àcid algínic o alginats impurs, extreta de varecs (algues marines brunes, especialment la Macrocystis pyrifera del Pacífic i les Laminaria digitata i Laminaria saccharina de l’Atlàntic).
Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu
laminarina
Química
Polisacàrid que es troba en algunes plantes marines i sobretot a les algues de l’espècie Laminaria
.
És formada per monòmers de la β-D-glucosa
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…