Resultats de la cerca

Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de…

En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc Els primers anys 1965-66 representaren espectacles de mímica del francès  Marcel Marceau , el seu primer gran mestre Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni retirada per accident el 1975 El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un…

Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…

Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…

Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…