Resultats de la cerca

El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat…

L’ osteogènesi imperfecta és una malaltia causada per una alteració genètica que es transmet hereditàriament, de la qual la característica més important és una excessiva fragilitat del teixit ossi que afavoreix l’aparició de fractures D’altra banda, els lligaments articulars, els tendons musculars, la pell i l’escleròtica, és a dir, la capa externa del globus ocular, són notablement prims i laxos En els casos més greus, les lesions es presenten ja durant la vida intrauterina, i solen ocasionar la mort del fetus En altres casos, els infants neixen vius, però moren sobtadament…

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’articulació en la…

Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…

El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’Europa on es té…

Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en posició…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…

Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en suredes,…