Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
El que cal saber sobre la hipovitaminosi i hipervitaminosi
S’anomena hipovitaminosi o carència vitamínica el conjunt de trastorns que sofreix l’organisme com a conseqüència del dèficit d’alguna vitamina En el nostre medi, les hipovitaminosis derivades d’una aportació nutritiva deficient en persones sanes són molt poc freqüents ja que, mitjançant una alimentació mínimament variada que inclogui quantitats suficients dels grups d’aliments bàsics, es cobreixen satisfactòriament tots els requisits vitamínics orgànics Part del contingut vitamínic dels aliments es pot perdre per mitjà de la cocció a altes temperatures o de l’exposició a l’aire o a la llum…
macronutrient
Medicina
Qualsevol dels tres grups de substàncies químicament ben definides presents a la ingesta i que són el subministrament de calories per als organismes vius: proteïnes, glúcids i greixos.
Les proteïnes proporcionen 4 kcal per gram i, a banda del valor calòric, resulten imprescindibles en la dieta perquè són l’únic element que aporta nitrogen a l’organisme i perquè l’organisme és incapaç de sintetitzar nou dels vint aminoàcids existents que formen les proteïnes per tant, cal que siguin presents a la dieta Els glúcids de la dieta tenen com a funció principal el proveïment d’energia hom recomana que aportin el 50-60% de les 2 000 calories de consum diari un gram d’hidrats de carboni proporciona 4 kcal Els greixos, tot i que aporten 9 kcal per cada gram ingerit, són indispensables…
Tipus de vitamines
Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
vitamina E
Bioquímica
Vitamina que inclou un grup de tocoferols i tocotrienols, que són liposolubles i tenen propietats antioxidants.
De totes aquestes substàncies, l’alfa-tocoferol és el més estudiat, per la qual cosa la quantitat de vitamina E d’un aliment fa referència als equivalents d’activitat d’alfa-tocoferol La vitamina E té un important paper de protecció dels teixits de l’organisme enfront dels efectes nocius derivats de l’oxidació produïda pels radicals lliures Els metabòlits de vitamina E oxidats que es produeixen en aquestes reaccions es poden reciclar i tornen a la seva forma inicial mitjançant l’activitat d’altres antioxidants, com per exemple l’àcid ascòrbic o el retinol Algunes fonts alimentàries de…
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
Els grups d’aliments
Per a facilitar la confecció d’un pla d’alimentació que respecti les consideracions teòriques esmentades abans, és convenient de classificar els aliments, segons llurs característiques nutritives més rellevants, en una sèrie de grups D’aquesta manera, a grans trets, en lloc de tenir en compte els innombrables aliments de manera particular, hom pot presumir que si cada dia es consumeix una determinada quantitat d’aliments que pertanyen a cada un d’aquests grups, queda garantida una aportació nutritiva completa i equilibrada La principal utilitat de basar-se en uns pocs grups d’aliments amb…
Les vitamines
Les vitamines són substàncies d’estructura química molt variable que l’organisme necessita incorporar en quantitats molt petites per a poder mantenir el seu metabolisme i que a l’igual dels altres nutrients estan contingudes en els aliments Les vitamines no tenen una funció plàstica o energètica, perquè no passen a formar part de les estructures de l’organisme ni sofreixen combustió Tanmateix, són considerades nutrients per llur paper regulador en gran quantitat de processos metabòlics per mitjà dels quals l’organisme pot transformar i aprofitar els altres nutrients que hi són incorporats amb…