Resultats de la cerca

Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a…

La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…

Té el cap petit i rodó i el tronc cilíndric El pelatge és negrós, amb reflexos argentats, i és molt apreciat en pelleteria Habita a les aigües costaneres del Pacífic septentrional

La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants…

Àrea de distribució mundial de la família dels mustèlids Maber, original dels autors S’acostuma a afirmar que els mustèlids són carnívors de petites dimensions, amb el cos molt allargat i les potes molt curtes Tanmateix, aquesta afirmació només és certa, o almenys totalment certa, quan es refereix a molts dels membres de la subfamíalia dels mustelins, la més típica del grup, en què s’agrupen, entre altres moltes espècies, la mostela Mustela nivalis , que és el més petit dels carnívors, i l’ermini Mustela erminea Els mustèlids presenten una gran varietat de formes i dimensions la mostela…

El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement Només se’n va poder…

Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells

L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu, que neix d’…

Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…