Resultats de la cerca

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…

Mentre exercia el cant com a afeccionat, estudià agronomia a Illinois Aconsellat per W Damrosch, es traslladà a França, on estudià al Conservatori Americà de Fontainebleau Posteriorment amplià la seva formació amb J Reszé, i el 1925 debutà a Niça en el paper titular de Don Giovanni , de Mozart Després de cantar en diversos teatres d’òpera del sud de França, debutà a l’Òpera de París el 1929 fent de Valentin Faust , i ben aviat feu cèlebre la seva interpretació de Iago a l' Otello verdià Estrenà òperes d’A Magnard i D Milhaud, entre altres autors Empresonat el 1940 pels nazis,…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912,…

Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…

Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…