Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
La vida als rius i les selves inundades
La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…