Resultats de la cerca

Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres

El boscaler pintat gros és un ocell centreuropeu propi dels herbassars i les landes humides, que a la península Ibèrica cria només al vessant atlàntic, des de Galícia fins als Pirineus occidentals Als Països Catalans és un migrador escàs en ambdós períodes migratoris, i els seus efectius varien molt segons els anys El boscaler pintat gros s’ha citat durant la primavera l’abril i el maig, sobretot la darrera quinzena d’abril i la primera desena de maig A la tardor, les dades es reparteixen des de la segona meitat d’agost fins a la darreria d’octubre, amb un major nombre d’observacions i…

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…

És una família exclusivament americana, que comprèn tres gèneres la darlingtònia Darlingtonia sp , l’heliàmfora Heliamphora sp i la sarracènia Sarracenia sp

La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival La seva…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a…

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…