Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Pintarrafes
Caseria
Caseria del municipi de Carlet (Ribera Alta), 1,5 km a l’W de la ciutat.
Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha…
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…
sant | santa
Cristianisme
Dit d’aquell qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor.
Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…
macabeus
Bíblia
En la tradició cristiana, nom amb què són coneguts els set germans que, juntament amb llur mare, foren martiritzats —segons la narració del segon llibre dels Macabeus— en temps de la dominació selèucida.
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…
, ,
Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt)
Art romànic
Situació Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme Mapa 34-14361 Situació 31TCG695168 S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor Només tingué…
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la persecució de l’emperador Valerià…
Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capella que corona un cimal a la banda sud-oest de la població de Durro ECSA - MÀ Font La capella de Sant Quirc és encimbellada en un serrat situat al ribatge esquerre del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població Mapa 33-10 214 Situació 31TCH205064 S’hi arriba fàcilment per una ampla pista que arrenca del poble de Durro i que, avançant en direcció sud-oest, mena a l’església Aquest recorregut es fa en mitja hora escassa, que encara pot escurçar-se si es fa el trajecte amb cotxe, cosa que, atès el bon estat del camí, és totalment factible FJM-AMB Església L’edifici és una…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…