Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Jordi de Sant Jordi inicia Midons, Estramps, Lo setge d’amor i Los enuigs, entre d’altres obres
Jordi de Sant Jordi escriu entre el 1416 i el 1424Midons, Estramps, Lo setge d’amor i Los enuigs, entre d’altres obres
maltina
Bioquímica
Diastasa extreta de la malta, constituïda per una mescla d’enzims amilolítics, que es presenta en forma de pólvores amorfes de color blanc groguenc.
És emprada en la fabricació de midons solubles i per a convertir el midó en sucre
espessidor
Alimentació
Additiu alimentari del grup dels estabilitzadors que hom empra per a mantenir o augmentar la consistència o la viscositat d’un producte (begudes, salses, brous, sopes, etc).
L’espessidor, a més, evita, a voltes, les disminucions de volum del producte alimentari en el decurs del temps Les substàncies espessidores més utilitzades són les gomes aràbiga, de garrofí, guar, guta, karaia, tragacant, xantana, l’agar, els alginats, els carragenats, les pectines, la gelatina, els midons, la cellulosa i derivats i d’altres
Francesc Ramon Xiqués
Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i…
texturitzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari modificador de la textura.
N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l…
alcohol butílic
Bioquímica
Cadascun dels quatre alcohols isòmers que corresponen a la fórmula empírica C4H10 (alcohol n-butílic, sec-butílic, tert-butílic i alcohol isobutílic).
L’alcohol n -butílic o 1-butanol CH 3 CH 2 CH 2 CHOH és resultat de la fermentació de midons o sucres pel Bacillus butylicus , i també és fabricat a partir de l’òxid d’etilè i del trietilalumini L’alcohol sec -butílic o 2-butanol CH 3 CH 2 CHOHCH 3 és preparat per reducció de la 2-butanona o per hidratació del 2-butè L’alcohol tert -butílic o 1,1-dimetiletanol CH 3 3 COH, és obtingut per hidratació catalítica, de l’isobutilè Els dos primers són líquids, i el tercer sòlid cremen amb flama lluminosa Són emprats com a solvents de pintura, vernís i cera, per a l’obtenció dels…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis,…
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats En solució…