Resultats de la cerca

Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis…

La miocarditis consisteix en la inflamació del teixit miocàrdic, o múscul cardíac La inflamació d’aquest teixit pot ésser deguda a nombroses causes La més freqüent és la constituïda pels processos infecciosos, sobretot per part de diversos virus com el Coxsackie, el virus ECHO, el virus de la poliomielitis, el de la grip, l’adenovirus i el virus de la rubèola D’altres agents infecciosos habituals són el Toxoplasma gon dii , agent causal de la toxoplasmosi, i el Trypano sorna cruzi , un protozou responsable d’una malaltia infecciosa molt estesa a Amèrica del Sud, la malaltia de…

Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample espectre és…

Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més important és l’…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…

Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses En un estadi precoç…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne…

Les més conegudes són la malaltia de la son o tripanosomiasi africana i la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana La malaltia de la son , causada per Trypanosoma gambiense i T rhodesiense i transmesa per la picada i la contaminació d’una mosca tse-tse infectada, es caracteritza per l’aparició d’un xancre d’inoculació eritematós, seguit de limfadenopaties generalitzades, esplenomegàlia, paroxismes febrils amb erupció cutània i, després del primer any, afectació del sistema nerviós central amb manca d’expressió facial, d’interès i d’activitat i pertorbacions neurològiques amb tendència…